πάροιν-ος, ον,
={παροινικός}, Pratin.[[Lyric poetry 1.8. 5th c.BC: Lysias Orator 4.8, 4th c.BC: Antiphanes Comicus 146, etc. ] Refs 5th c.BC+]; μάχαι π. [[ “Anacreontea” 40.12 ] Refs];τὸ σὸν π. [[ 4th-3rd c.BC: Menander Comicus “Περικειρομένη” 444 ] Refs 4th c.BC+]. adverb -νως [[ 2nd c.AD(?): Pollianus Epigrammaticus 6.21. ] Refs 2nd c.AD+]
__II ={παροίνιος}[[ 11, ὄρχησις 2nd c.AD: Athenaeus Epigrammaticus 14.629e. ] Refs 2nd c.AD+]